TCA

TCA

Preguntes i respostes més comuns.

Signes d' alarma

  • Si el teu fill o filla presenta excessiva preocupació pel pes o la percepció de “estar grossos”, malgrat que té un pes normal.
  • Si comença a restringir l’alimentació (se salta menjars, mengen menys, deixen de menjar alguns aliments que contenen carbohidrats o grasses, preferint sol aliments light).
  • Quan eviten menjar mitjançant altres conductes com prendre líquides en forma excessiva, mengen xiclet permanentment, s’excusen de participar en els menjars familiars dient que ja van menjar o s’absenten a l’hora dels menjars.
  • Atenció també si comencen a comptar les calories de tot el que mengen.
  • Tenen fartades reiterades.
  • Presenten conductes suggeridores que s’estan provocant vòmits (s’alcen per a anar al bany durant el menjar).
  • Realitzen una excessiva quantitat d’exercici.
  • Disminueixen o augmenten de pes de manera excessiva, molt ràpida o abrupta.
  • Si presenten fluctuacions de pes substancials.
  • Tenen alteracions menstruals sense una causa clara.
En qualsevol d’ aquest casos, es deu consultar un especialista el més ràpid possible.

Anorexia nerviosa

Malaltia d’origen mental.

  • Preocupació excessiva pel pes, els porta a seleccionar els aliments de menor contingut en calories. Aquest comportament implica una important pèrdua de pes, que pot arribar a una situació de desnutrició greu.
  • A vegades, per a aprimar, realitzen excessiu exercici físic, prenen laxants o diürètics o es provoquen el vòmit. Habitualment apareix en persones amb tendència a la insatisfacció personal. Busquen un canvi en el seu aspecte físic, i la pèrdua de pes constitueix un augment de la seua autoestima.
  • A més dels símptomes principals, l’anorèxia sol portar associades complicacions tant físiques com psiquiàtriques: trastorns o desaparició de la menstruació o alteracions en els ossos.

Bulimia nerviosa

      Trastorn psiquiàtric.

  • Alteració de la conducta alimentària. Existeix una preocupació excessiva en relació amb el menjar, el pes i la figura. Es caracteritza per la presència de “fartades” de menjar seguits de comportaments dirigits a compensar aquesta sobreingesta.
  • Aquests episodis produeixen després sentiments d’intensa culpabilitat, que porten a comportaments per a “evitar engreixar”.
  • El més freqüent és el vòmit autoprovocat, també d’amagat. En altres casos prenen medicaments laxants o diürètics, que es comercialitzen com a “aprimadors”.
  • Altres persones amb bulímia realitzen exercici físic de manera excessiva.
  • És molt freqüent que, en sentir-se culpables, s’avergonyisquen i oculten i neguen aquests comportaments.

Trastorn per fartada

    Alguns signes d’alarma són:

  • Menjar molt de menjar de pressa
  • Amagar paquets o embolcalls d’aliments en el seu dormitori
  • Tindre importants canvis en el pes (en tots dos sentits)
  • Saltar-se menjades, menjar a hores inusuals (com tard a la nit) i menjar tot sol
  • Tindre antecedents familiars de menjar com a resposta a l’estrés emocional (conflictes familiars, rebuig pels iguals o problemes escolars)

 

  Si tendeixes a donar-te fartades, aquests consells et poden ajudar:

  •  No et saltes menjades. Tens més probabilitats de menjar massa quan arribes massa famolenc als menjars.
  • Practica el menjar amb consciència plena. Para atenció al que menges i fixa’t en quan et sents satisfet.
  • Identifica els desencadenants. Gestiona o evita les coses que et desencadenen les fartades. 
  • Mantente actiu. L’exercici físic regular senta molt bé.
  • Troba maneres d’afrontar les emocions fortes. Expressa’t a través de la música, l’art, la dansa i l’escriptura.
  • Parla amb un amic o amb un adult de confiança, o prova tècniques de relaxació.

Informació extreta de: Anorexia, Bulimia nerviosa i Transtorn per fartada